per Manoli Contreras

Per aquest motiu han esdevingut un recurs cada vegada més emprat, no només en l’entorn familiar, sinó també a l’escolar i no és casual que any rere any apareguin més i millors propostes per gaudir-ne.

El joc és una activitat espontània que es mostra present al llarg de tota la infància. La curiositat és l’estímul necessari que mou l’infant a jugar i, a través d’aquest joc, a desenvolupar capacitats diverses (cognitives, personals, socials…)
En el cas concret dels jocs de taula, els infants desenvolupen, a més, accions bàsiques de l’aprenentatge com la interacció, la presa de decisions, l’experimentació, el desenvolupament d’estratègies… A aquests factors cal sumar-hi la motivació que mou l’infant a guanyar i a intentar-ho aprenent de les accions de la resta de jugadors per aplicar-les en el seu joc i aconseguir la victòria en partides posteriors. El fem una altra partida? que el nen o la nena pronuncia al final del joc és l’evidència que vol tornar a jugar aplicant allò que ha après, provant una nova estratègia, decidint córrer un nou risc, tenint en compte estadísticament les possibilitats que li aportarà la sort, perdent la por a equivocar-se de nou perquè no hi ha res a perdre…