L’escola és un magnífic espai educatiu i de creixement pels infants i joves. Un lloc de relacions i d’aprenentatges, de formació i de construcció de la pròpia identitat, on el paper que hi juga tota la comunitat escolar és vital. Per aquest curs, des de Creixen hem volgut posar en valor la importància d’aquesta tasca educativa, i de les persones que la duen a terme dia a dia. Persones que ajuden l’alumnat a descobrir el món que els envolta, afavorint els vincles des d’una actitud d’escolta i respecte. Ho hem volgut fer a través d’un relat vivencial, convidant-vos a veure a través dels ulls dels seus protagonistes com és un dia de cada dia a l’escola, la millor manera d’entendre perquè són persones valuoses i aprenentatges valuosos.

Sona el telèfon, la Carol el despenja i pren nota d’una mare que li diu que l’Arnau avui es quedarà a dinar. S’obre la porta i comença la desfilada animada i alegre dels nens i nenes que entren a l’escola: Tots reben un Bon dia, alguns piquen les mans a la Mon, d’altres li fan una abraçada a la Rosa. Tots somriuen, bé, algun potser no i llavors, la mestra, atenta, potser en Toni o la Marta, li demana: Què hi ha, Carla? Què tens?
És inevitable aixecar la mirada i veure al fons pares i mares fent l’últim petó o llençant el darrer agitar de mans o l’últim consell: Escolta molt! Sigues curiosa! Tingues un bon dia!
El dia avança ràpid, però alhora hi ha temps per a moltes coses: es fan preguntes, s’imaginen respostes, es proposen solucions. Creieu que estem envoltats d’aire? Com ho podem saber? Com podríem resoldre aquest problema? We have to describe the mood of the protagonist of the text. What is the most accurate word? Preguntes que fan la Trish, la Montse, la Sandra o l’Estela, preguntes que mobilitzen coneixements, que demanen procediments rigurosos, que obliguen a compartir, preguntes que generen més preguntes i més respostes, que construeixen aprenentatges.
En alguna aula la Mariona, una mare, explica a nens i nenes bocabadades, els petits microorganismes que podem trobar quan mirem pels microscopis, la Montse els ajuda a fer una serigrafia, el Borja els ensenya la diferència entre pizzicato i legato amb el violí, l’Anna els explica com es condueix el tren i una altra Anna els descobreix el món dels minerals. Mares i pares que parlen de ciència, art, música, oficis… a nens i nenes amb l’ànim de desvetllar un neguit, un impuls pel coneixement.
A migdia. La Vicky atén un nen que no es troba del tot bé, té mal de panxa, o de cap, i el cuida i l’escolta fins que arriba la família. Mentre, el Genís repassa aquella cançó amb el combo que han format els de quart.
Al menjador, la Núria, la Marga, l’Ana i la Montse ja esperen. Tot preparat, les taules parades, les gerres plenes, l’olor de menjar fa venir la gana. De nou bon dia, bon profit i atendre de forma serena, amable i pacient als qui acaben el menjar en un obrir i tancar els ulls i als qui rondinen i allarguen el dinar fins gairebé l’hora d’entrar de nou a les aules.
No s’atura el dia. En Fortià i la Maribel han de reunir a joves en desacord, acostar posicions, ajudar a entendre la posició de l’altre, ajudar a trobar les paraules que expliquen, aclareixen i no fereixen ni a l’altre ni a un mateix. Aprenentatges també. Aprenentatges valuosos.
La tarda passa sense adonar-nos-en, les llums del dia ombregen l’escola,. Arriben l’Eugènia qui, escombra en mà, pregunta el Gabriel si ha trobat la seva jaqueta i el Juan Carlos, que felicita als de primer per la collita de l’hort. Ells, contents, li regalen uns pebrots en agraïment per haver-se cuidat de regar durant les vacances.
Cal recollir i de nou acomiadar-se: adéu, fins demà, i un xocar de mans, o una abraçada. De nou al fons els pares, les mares i també els avis i les àvies que s’acosten als nens i nenes i els pregunten: què tal? Com ha anat el dia? Què heu fet avui?
Encara hi ha temps per parlar amb algun ex-alumne que s’acosta a saludar, a explicar com li va a l’institut, un pel enyorant l’escola i els seus antics companys, però alhora il·lusionat i exigit pels nous reptes.
Una jornada particular, potser anònima, similar a d’altres. Però en aquesta jornada, que podria ser qualsevol, hi ha una llarga llista de fets, gestos i mirades que són molt preuats, hi ha propòsits molt importants, creences que obren camins, confiances: en l’altre i alhora en cadascun de nosaltres, en allò que fem i en allò que volem. Aprenentatges que tenen noms i cognoms, que existeixen i es duen a terme perquè les persones que hi participen són importants: els infants, els seus mestres, les seves famílies, la secretària, la monitora del menjador, les senyores de la neteja, el senyor de manteniment…: l’Escola.
Quan el dia a dia amb el seu pas repetit i continu d’hores no permet aturar un instant la mirada podríem no ser conscients de l’enorme valor, de l’enorme dipòsit d’il·lusions i esperances, de cura i coneixements que reuneix l’Escola: l’espai fantàstic on els infants reben el que sabem i estimem del nostre món per a que ells entrin, participin i finalment el facin seu. D’això parlem quan diem que l’Escola és plena de persones valuoses que comparteixen aprenentatges valuosos. Aquesta és la nostra Escola.