Tenir en compte els interessos reals dels infants, l’edat i la versatilitat de joc són alguns dels aspectes més importants per triar joguines.

Segurament una bona part de famílies diria que el primer a tenir a compte a l’hora de triar propostes de joc per al seu fill/a, neboda, nets o netes és que sigui un desig i que els agradi. Però el cert és que les preferències dels infants es veuen molt afectades per allò que veuen als anuncis, fulletons i aparadors, de manera que les modes, senzillament una marca o el vincle amb uns dibuixos animats pot influenciar les peticions als reis i que la joguina es quedi abandonada al cap de pocs dies. Per tant, el més important no és que sigui del seu gust, sinó identificar propostes sobre els seus interessos reals. Aquells jocs i propostes que els hi atreuen de manera genuïna, són una font inesgotable d’aprenentatges. 

Què hem de valorar?

1. Permet desenvolupar la imaginació. Joguines i jocs que permeten representar la vida real (botigues, tallers, cases…) o que deixen volar la imaginació creant nous mons.
2. És rejugable. L’infant pot jugar-hi més d’un cop i fer-la servir amb resultats o procediments diferents.
3. Responsabilitat i seguretat. És respectuós amb el medi ambient. Quins materials s’han fet servir a la seva fabricació. Es podrà reciclar? Conté peces petites? Tenir en compte l’etiquetatge CE i la recomanació per edats.
4. S’adapta a les capacitats i interessos de l’infant. És a dir, la seva maduresa intel·lectual, les necessitats sensorials, la seva força física o la seva habilitat manual.
5. Menys és més. Sovint els infants prefereixen joguines senzilles a d’altres més complicades, amb més peces, dibuixos o colors.  És a dir, materials que permetin que l’infant els regiri, sigui creatiu, els faci i els desfaci i els busqui les quatre potes. Són els materials amb les propostes lúdiques més fermes al darrere. Alguns exemples d’aquests materials versàtils i poc dirigits, poden ser la sorra, el fang, jocs de construcció, jocs d’exterior, jocs d’imitació… Per tant, són alternatives a les joguines amb moltes llumetes, colors molt vius i sons estridents, que no et permeten fer gaire cosa i que al cap d’uns mesos acaben caient en l’oblit per sempre. No us ha passat mai que acaben jugant amb la caixa de cartró? Cal tenir molt en compte també l’efecte que produeix en els infants el fet de tenir moltes joguines. La sobreoferta fa que sovint es produeixi un bloqueig a l’hora de decidir amb què jugar.
6. Varietat i diversió. És important que hi hagi varietat (no quantitat sinó jocs ben diferents), jocs per construir, per representar, per moure’s, per pensar, per jugar sols, amb amics, amb la família, per jugar a casa o a l’aire lliure… i que aquests resultin divertits als nens
7. Ètica. Fugir d’estereotips de gènere i promoció de violències. Diem no a joguines bèl·liques o sexistes.
8. Les joguines transmeten una visió del món. Jugant és com més aprenen els nens. No jugàveu de petits a botiguetes? A pares i mares? A fer d’animals? El joc és el primer contacte que tenen els infants amb les normes socials. A mesura que vagin creixent, el joc configurarà els rols de gènere, les regles i l’autocontrol. 
9. Qualitat i preu no són el mateix. Una joguina ha de tenir qualitat. Això vol dir que ha de ser duradora, ha d’estar feta amb materials robusts (i si pot ser noble) i ha de tenir una proposta lúdica clara. Ara bé, això no significa que hagi de ser cara, ni tampoc vol dir que una joguina barata no pugui ser de bona qualitat. El que us plantegem és que feu una petita reflexió sobre què voleu comprar.

Jugar una eina d’aprenentatge també a l’escola

Jugar és una part fonamental de l’experiència educativa a les escoles de Creixen Educació. Des de l’educació infantil fins a secundària i etapes superiors, els estudiants poden explorar el món i desenvolupar les seves competències i aprenentatges a través del joc. Portar el joc a les aules s’ha demostrat una eina potentíssima per desenvolupar les habilitats com la mentalització, flexibilitat cognitiva i la metacognició, així com la cooperació, les competències socials, i fomentar la creativitat i la imaginació, entre d’altres. 

A l’educació infantil, el joc és la forma principal d’aprenentatge, ja que permet als nens i nenes experimentar de forma vivencial i treballs manuals la motricitat, la cognició i la relació amb altres companys. 

A mesura que avancem cap a l’educació primària i secundària, el joc es converteix en una eina per apropar-se als continguts curriculars de manera divertida, experiencial i significativa. Jugar a classe com per exemple mitjançant jocs de taula i dinàmiques cooperatives ajuda a recordar els aprenentatges a través de la memòria episòdica i emocional. Una manera única d’aprendre història, matemàtiques o literatura, i posar a prova els aprenentatges. En definitiva, jugar a l’escola és una manera efectiva d’enriquir l’experiència educativa dels estudiants a tots els nivells educatius.

Orientacions de jocs i joguines en funció de l’edat

• De 0 a 6 mesos: sonalls, catifes d’activitats amb elements mòbils i miralls de joguina que no es trenquin, ninots de roba amb so i diferents textures, mòbils de bressol o pel cotxet.
• De 6 a 12 mesos: mossegadors, joguines i contes senzills per a la banyera que surin, pilotes amb sons i textures, primers cotxes o objectes que rodin, centres d’activitats amb sons i textures, primers contes de roba, primers ninos de drap sense pèl.
• De 12 a 18 mesos: caminadors, primers jocs d’encaix i apilables (cubs, galledes, encaixos…) de fusta o plàstic, primeres bicicletes de tres rodes sense pedals i cotxets, centres d’activitat interactius
• De 18 a 24 mesos: pintures no tòxiques (de dits, per pintar amb esponges o tampons), música, primers trencaclosques molt senzills de fusta o escuma densa (aparellar), gronxadors, nines i animalets, jocs d’aigua i sorra
• De 2 a 3 anys: primeres construccions amb peces grans, puzles evolutius (de 6 a 12 peces), instruments musicals, plastilina, jocs d’imitació de la llar (cuinetes, planxa, taller, cura de la salut…), contes de cartó.
• De 3 a 6 anys: calidoscopis senzills, pissarres, contes, patinets, bicicletes de dues rodes sense pedals, marionetes, disfresses, cases de nines, primers ninos articulats, primers jocs de taula (dòminos, memoris, bingos…), jocs de construcció, jocs per modelar, vehicles, pistes i garatges, puzles fins a 50 peces.
• De 6 a 9 anys:  treballs manuals, jocs de taula de preguntes, respostes, memòria, cartes, màgia i clàssics (parxís, oca, dames…), jocs d’experimentació i rol, puzles més elaborats amb cerca i troba, cordes de saltar, dianes de ventoses, cistelles de bàsquet, raquetes de tenis, jocs malabars, bitlles, puzles fins a 150 peces, construccions elaborades i amb indicacions.
• De 9 a 12 anys: construccions amb mecanismes i mecanos, maquetes, joc de reflexió i estratègia, complements esportius, primers videojocs i jocs electrònics (vehicles teledirigits, robots i màquines), jocs de modelatge, mosaics tipus tangram o 3D, experiments científics, puzles a partir de 200 peces.

Vols saber més propostes de joc?, dona-li un cop d’ull al blog de Creixen Educació.

Equip pedagògic i editorial de Creixen Educació